dilluns, 11 de novembre del 2013

L'ESCOLA I ELS CANVIS SOCIALS





QUÈ POT FER L’ESCOLA DAVANT DE TANTS CANVIS DE LA NOSTRA SOCIETAT?



La nostra escola forma part de la “Xarxa d’escoles sistèmiques” des de l’any 2009.  Aquest grup d’escoles fa trobades mensuals a l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Està coordinat per la Mercè Traveset i el Carles Perellada. Aquestes reflexions que us mostrem són fruit de la reflexió i el treball al voltant de l’educació.



   Davant de tants canvis, és necessari cercar el que és essencial, els fonaments, les arrels, els vincles que ens sostenen, la pertinença al grup,  per això la pedagogia sistèmica posa la mirada en les relacions  i en la manera com podem generar climes convivencials positius on les emocions que es visquin siguin la confiança, l’acollida, el reconeixement, el respecte, l’agraïment, l’admiració  i possibiliti que l’escola sigui un espai comú, una comunitat, on hi ha espai per a totes les identitats, totes les intel·ligències; una escola viva, on el professorat i l’alumnat siguin investigadors i creadors de la realitat.



   Un grup humà és un sistema i, igual que les persones, els sistemes senten emocions, s’alegren, es deprimeixen.  Això ho saben prou bé els entrenadors de futbol. L’emocionalitat col·lectiva allibera els talents i la creativitat de tothom o bé els contreu i els reprimeix. Això té un efecte directe en la motivació, la capacitat d’esforç, l’afany de superació i les ganes d’aprendre.



   El sentiment de fer pinya és un dels més poderosos en l’ésser humà, però, perquè sigui real, és fonamental que cada membre se senti mirat, respectat i reconegut en la diferència. Aleshores és quan de veritat podem treure el millor de nosaltres i treballar en equip.





dilluns, 13 de maig del 2013

EL NUS A LA PUNTA DEL LLENÇOL




 A una reunió de famílies d'una escola, els mestres ressaltaven la importància del recolzament i la dedicació de les mares i pares als seus fills i filles.

Un dels pares es va aixecar i va explicar que ell no tenia temps de parlar amb el seu fill durant la setmana.

Quan sortia de casa per anar a treballar era molt d' hora i seu fill encara estava dormint i quan tornava era molt tard i el nen ja estava dormint.
Va explicar a més, que havia de treballar per sostenir la seva família.
El fet de no tenir temps pel seu fill el neguitejava molt i intentava compensar aquesta falta, donant-li un petó totes les nits quan arribava a casa i perquè el seu fill sabés que ell l'havia anat a veure mentre dormia, feia un nus a la punta del llençol.
"Quan el meu fill es desperta i veu el nus, sap que el seu pare ha estat allà  i li ha fet un petó. El nus és el mitjà de comunicació entre nosaltres".
Tothom es va emocionar amb aquella singular història i  va sorprendre més en comprovar que el fill d'aquell home era un dels millors alumnes de l'escola.

Aquest fet ens fa reflexionar sobre les moltes formes en què les persones poden fer-se presents i comunicar-se amb altres.
Aquell pare va trobar  una manera senzilla però eficient. I el més Important és que el seu fill percebia a través del nus, tot l'afecte del seu pare.

   Algunes vegades ens preocupem tant amb la forma de dir les coses que oblidem el principal que és la comunicació a través del sentiment.
Detalls com un petó o un nus a la punta d'un llençol, significaven per aquell fill, moltíssim més que un munt de regals.

   És vàlid que ens preocupem per les persones, però el més important és que elles sàpiguen i puguin sentir la nostra preocupació i afecte per elles.
Perquè existeixi la comunicació, cal que les persones "escoltin" el llenguatge del nostre cor, ja que els sentiments sempre parlen més alt que les paraules.
És per aquest motiu que un petó, revestit del més pur afecte, cura el mal de cap, el cop del genoll o la por a la foscor.
Les persones potser no entenguin el significat de moltes paraules, però saben distingir un gest d'afecte i amor, encara que aquest gest sigui només un nus al llençol. Un nus carregat d'afecte, tendresa i amor.



"Viu de tal manera que quan els teus fills pensin en justícia, afecte, amor i integritat, pensin en tu".




dimarts, 19 de febrer del 2013

DIVERSITAT DE CONTEXTOS FAMILIARS I DIVERSITAT A L'ESCOLA

   
 Avui dia, existeix una gran diversitat de models de família.  Trobem famílies de cultures molt diferents i grans canvis en els rols que els homes i les dones desenvolupen a la llar.  En el món actual, hi trobem alguns pares i mares molt accelerats i atabalats, amb poc temps per estar amb els seus fills i filles.  La funció de mostrar el món ja no és en mans de l’escola ni de la família, sinó dels mitjans de comunicació, d’internet, etc.



Actualment, trobem desdibuixament de referents, desarrelament dels llocs d’origen, individualisme i aïllament, gran afavoriment del desenvolupament dels aspectes físics i intel·lectuals i molt poc de la maduració emocional.  Zygmunt Bauman, un sociòleg rellevant  de la nostra contemporaneïtat, ha encunyat el terme “modernitat líquida”, que es refereix als canvis constants que vivim. Tot és líquid. Quan t’acostumes a alguna cosa, ja ha canviat, i això genera unes conseqüències que poden afavorir la confusió, la inseguretat, la desvinculació. Tota aquesta diversitat és present a l’escola.



Com mirem la diversitat? De quina diversitat parlem, de les famílies, del professorat, de l’alumnat? Com la gestionem?



Cada persona és molt lleial al sistema al qual pertany i això genera grans diferències en les maneres que tenim de mirar la realitat. En cada família i en cada cultura, en cada país, hi ha un pou de saviesa, igual que en cada mestre i en cada alumne.



Diversitat és igual a vida. Saber gestionar la diversitat esdevé la clau perquè hi hagi pau a les nostres aules, a les nostres escoles, als nostres països i al nostre planeta. No gestionar la diferència, negar-la, comporta asfixiar les identitats, els significats, els sentits; no mirar l’amor que ens vincula amb els nostres avantpassats i parents tanca el cor dels infants i de les famílies i genera climes convivencials freds, congelats.



Mercè Traveset

Text extret de la Revista Guix, núm. 390. Article escrit per la Mercè Traveset.